Hble. Sr Antoni Vera Alemany
Conseller d’Educació i Universitats.
Benvolgut Senyor :
En
primer lloc agrair la reunió mantinguda el dia 30-08-2023, com a primer
contacte per iniciar una comunicació, que esperem sigui fluïda i eficient, sempre
amb l’objectiu de treballar pel bon funcionament dels
centres educatius de Mallorca i l’èxit escolar
de l’alumnat sempre desde una perspectiva inclusiva
i igualitària.
Les nostres aportacions sorgeixen de
l'anàlisis i reflexió de les situacions que
trobem dins els nostres centres
i de les inquietuds manifestades pels membres d’aquesta associació i dels claustres que representam.
1.- LLIURE ELECCIÓ DE CENTRE:
És
necessari tenir present que aquest concepte sempre s’ha donat, evidentment subjecte
a l’oferta existents a cada centre.
Prometre una lliure
elecció sense tenir en compte les realitats socials de cada
localitat o zona pot generar uns problemes que
fins ara no han existit. i crear malentesos amb les famílies davant un
tema que ja es dona.
*.-Amb aquesta
mesura els dubtes
que ens sorgeixen són :
-Com
s’evitarà la creació de “guetos” a aquells centres que per la seva ubicació “tenen mala fama”
si es facilita que les famílies amb més possibilitats puguin triar escoles
allunyades dels domicili
i les més desfavorides no?
- Es té consciència que això pot deixar centres
amb molt poc alumnat i centres saturats?
- Es té consciència que això en periòdes de matrícula crearà
tensions dins els centres i especialment pels Equips Directius
i els Consells escolars?
- Actualment existeixen uns barems que prioritzen la proximitat del domicili al centre escolar, la presència de germans,
monoparentals, dades fiscals… Per poder donar
resposta a la lliure elecció,
se llevaran o canviaran aquests
barems ?
2.- LLIURE ELECCIÓ
DE LLENGUA
*.-La llengua
mai ha estat un problema
dins els centres
educatius, el problema
s’ha generat a causa de determinades polítiques, allunyades de la vessant pedagògica.
*.-El
nombre de famílies descontentes amb els projectes lingüístics dels centres educatius on escolaritzen els seus fills
representa un % gens significatiu dins el conjunt
de tota la població escolar i s’ha fet per part de famílies amb interessos molt diferents
al que marquen els objectius educatius i formatius
dels alumnes. Per raons, normalment, ideològiques.
*:-La convivència de les 2 llengües oficials
és bona, amb un grau d’assoliment lligat
al desenvolupament dels
alumnes i de les seves situacions personals. Cal tenir present, que en
aquest Illa són pocs els alumnes que acaben amb el mateix nivell
de català que de castellà (objectiu marcat per la normativa ). De fet,
habitualment, és el català la llengua
més perjudicada, com a conseqüència de l’arribada de població de fora que no posa en valor l'aprenentatge de la
llengua pròpia d’aquí. Per a molts d’ells, els
centres educatius són l’únic espai on poden tenir contacte
amb el català.
*-És necessari
mantenir el programes
dels Dinamitzadors lingüístics que són de gran ajuda i un gran incentiu motivador pels
alumnes. Són persones joves, que parlen el seus
llenguatges i això les motiva molt, cosa que a la majoria de centres per
l’entorn que tenen no passa.
Igualment valorem
molt positivament els tallers de plataforma per la llengua,
que ha fet una gran tasca pedagògica per adaptar els seus taller, amb
activitats que interessen molt als alumnes,
jocs de TV, jocs de rols, paraulògics…
Aquests
reforços són molt importants perquè els alumnes ja tenen molt de reforç lúdic i motivador de castellà: amics,
veïns, extraescolars, complementàries ,Tv, xarxes socials,
líders esportius, actors..
tot això fa que estiguin
motivats i molt aviat aprenen
el castellà perquè
és la llengua de relació
majoritària al seu entorn.
*.- La realitat és que l’ús i l’assoliment dels objectius de català han anat minvant
al llarg dels anys de manera significativa per diversos motius:
● El nombres d’alumnes que
parlen català és de cada vegada més baix i molt més significatiu a algunes zones
de Mallorca, això implica que la llengua
que es parla de manera
majoritària dins els centres és el castellà perquè és la llengua que parlen tots i que aprenen més fàcilment amb ajudes
dels mitjans de comunicació i les xarxes
socials
● L’alumnat que arriba
ràpidament aprèn el castellà i els alumnes que saben o parlen català deixen d’usar-lo per poder formar part dels
cercles d’amistats. Per alguns
queda reduït a l’entorn familiar
i per altres només dins els moment
de les classes. Tot això té variants
en funció del lloc on està ubicat
el centre.
●
L’augment i presència de població no catalanoparlant ha fet que les
ofertes d’activitats extraescolars i lúdiques de cada vegada s’ofertin més en castellà.
● En relació a les activitats
complementàries de cada vegada resulta més complicat trobar
personal capacitat per parlar en català i per tant moltes d’aquestes activitats es fan en castellà
per la llengua del monitors.
● La capacitació del
professorat més jove en català és de cada vegada pitjor. No tenen el català com a llengua pròpia i
per tant no el saben emprar amb correcció
i no tenen formació suficient per
saber mantenir els referents lingüístics adients
i ser un bon model pels alumnes.
-
Els projectes lingüístics dels centres han de donar resposta a les necessitats de l’alumnat i no a compromisos polítics
allunyats d’aquestes realitats.
-
No podem parlar
de projectes lingüístics iguals per a tots els centres perquè
cada centre té una realitat
diferent.
-
Fa molts d’anys que no s’han fet estudis lingüístics de la població
escolar i dels seus entorns familiars
per conèixer les modificacions reals que ha sofert la població escolar dels centres educatius i que sempre haurien de ser base prèvia a qualsevol modificació i/o mesura.
-
Estudis que s’han
de basar en items objectius i disenyats per personal degudament qualificat.
I,
SOBRETOT, ENTENDRE QUE APRENDRE CATALÀ ÉS ESTIMAR LA CULTURA PRÒPIA, IGUAL QUE CELEBRAM LES FESTES
POPULARS, MENJAM EL MENJARS TÍPICS…
NO ES POT NEGAR AQUESTA REALITAT I ÉS EL NOSTRE DEURE COM A PROFESSIONALS DE L’EDUCACIÓ FER-HO POSSIBLE,
3.- ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
*.L’atenció
a la diversitat és un fet present i real dins els centres educatius i, malgrat que hi ha hagut un gran augment de
recursos, aquests mai arriben a temps i segueixen
sent insuficients. La població escolar ha canviat molt i ha crescut de manera vertiginosa, no podem parlar només
de diversitats funcionals de diagnòstics clars sinó també de diagnòstics que es compliquen perquè a les dificultats físiques
o psíquiques que puguin tenir
s’afegeixen problemes de caire emocional, social i familiar.
*.
Aquestes realitats obliguen a la necessitat de diversificació dels perfils professionals, no podem parlar només de
PT, AL, AT sinó que es fa necessari la presència
de fisioterapeutes, personal sanitari, psicòlegs terapèutics, educadors familiars, socials… etc. No es tracta de
que tots els centres tenguin el mateix, sinó
que partint d’una dotació inicial
bàsica, cada centre
rebi els recursos
que l’alumnat matriculat necessita per poder progressar
sempre en relació a la seva realitat i capacitat.
*.Les
necessitats dels alumnes no poden comptar-se com a números, els alumnes són persones amb necessitats constants. Un
alumne amb problemes motrius els té durant tota la jornada,
igual que un control d’esfínteres, un problema de conducta, o un
problema de tipus sanitari i per tant que es parli de professionals per hores i mitges jornades ( AT/PT ) no és donar la resposta a la necessitat de la persona.
Què passa amb aquests alumnes quan no disposen d’aquests
recursos, com es desenvolupen les
classes amb tota la resta de l’alumnat? Poder donar resposta adequada i de qualitat
a tots per part del professor, és possible?
Com
es fa un canvi de bolquer, una contenció, una sortida escolar? Els centres sempre donen resposta a aquestes
situacions, però sempre es fa llevant el recurs d’un altre lloc i per tant minvant
l’atenció a altres
alumnes que també les necessiten i tenen el dret de rebre-la
*.Els
criteris de centres preferents han canviat i ho entenem perquè el criteri que afavoria a centres amb % elevat d’alumnat
nouvingut ja és generalitzat i quasi convertia a la majoria
de centres en preferents, Per tant és el moment de fer una bona reflexió
sobre la realitat de l’alumnat que escolaritzen la gran majoria de centres públics de les Illes Balears i algun
concertat i aplicar uns criteris que ajudin a tots els centres educatius.
S’ha
de seguir avançant amb la millora de la dotació en equips d’orientació, perquè les situacions i tipologia de l’alumnat canvia
de manera vertiginosa i dia a dia dins els centres.
*:- El Decret d’inclusió, el qual vàrem
presentar esmena a la totalitat ( no per desacord amb el seu model, sinó per manca de
concreció, d’una memòria econòmica així com d’un
calendari d’implantació i adequació d’infraestructures), posa en valor un model de
reconversió ( en compliment d’una normativa d’àmbit europeu ) dels centres d’E.Especial com a centres assessors i de
recursos als centres ordinaris. Això no pot
convertir-se amb un model similar als dels diferents equipsd’intervenció
que ja funcionen a la conselleria i que tenen
un paper d’assessor cap els equips
d’orientació i tutors però no
tenen presència pràctica dins els centres i gairebé sempre manquen els professionals i les hores per executar
les seves directrius.
*.- Entenem els desitjos de les famílies d’aquests alumnes,
però també entenem que no volen els
seus fills a centres ordinaris sense els recursos adients per poder estar escolaritzats amb normalitat i amb totes les seves necessitats ateses.
*.-
Hores d’ara els centres d’E. Especial, cobreixen la funció que en determinades discapacitats els centres ordinaris no poden cobrir,
per manca de recursos i personal especialitzat
NOMÉS AMB UNA DOTACIÓ
PERSONALITZADA A LA REALITAT DE CADA CENTRE,
PODREM OFERIR OPORTUNITATS A TOTS ELS INFANTS, MILLORAR L’ÈXIT ESCOLAR
I XERRAR D’INCLUSIÓ REAL.
4.- MODEL AVALUACIÓ
*.-La LOMLOE
va ser una llei ben rebuda a la majoria
del sector educatiu
de primària, perquè venia a donar resposta a una
necessitat molt demandada pels docents per poder
avançar cap a una avaluació competencial i cap un currículum més obert i adaptat a la realitat i entorn de cada
centre. Una avaluació que posa al centre els
alumnes i avança
cap una auto i coavaluació per part de l’alumnat i de les famílies.
*.-Ja
fa anys que molts de centres educatius formem part del, primer anomenats centres
DE LA XARXA PIP i llavors centres
PMT. Aquests centres
hem treballat en
xarxa
per avançar en la millora de les pràctiques educatives dels nostres centres i això passa pel fet que molts han engegat models d’avaluació
participatius i molt relacionats amb
els progressos individuals de cada alumne, sense comparació amb els altres, avaluació amb la participació
de les famílies i els alumnes. És el que diem
informes qualitatius. Aquests informes duen molta feina però són els que
de veritat deixen a les famílies
tranquil·les de conèixer
els progressos però sense la lacra de les notes numèriques que en unes etapes tan
inicials, només serveixen per classificar i aprovar i suspendre.
*.-És veritat
que vàrem tenir
poc temps per esmicolar el model d’avaluació i això va crear
nervis dins els claustres. Però al llarg del curs se va fer molta feina dins
els claustres, cicles i equips
docents per analitzar tots els criteris
d’avaluació,
ponderar-los en relació al propi projecte
educatiu del centre
a la vegada que es va fer molta feina per informar
a les famílies de com rebrien la informació.
Varen ser moltes i moltes hores de feina,
que a final de curs es va haver de revisar per introduir
els canvis que s’havien valorat fer a partir de l’experiència de la seva aplicació
durant el curs.
*.-Les famílies
reberen informació puntual
cada trimestre. mitjançant les valoracions que els docents anaven introduint a l’eina
GESTIB i a final de curs aquestes valoracions
introduïdes pels docents l’eina les convertia amb una nota quantitativa. Paral·lelament molts de centres també elaboram informes qualitatius i competencials.
Per tant demanam un anàlisis de tot el que es va fer el curs passat abans de fer canvis.
Són moltes i moltes hores de feina dels claustres que ara no es pot tirar al fems.
ÉS NECESSARI UN DIÀLEG REAL AMB EL PROFESSORAT QUE DIA A
DIA ESTÀ A LES AULES,
AMB CALMA, COM A TREBALL
CONJUNT, PER TAL DE MILLORAR
EL SISTEMA D’AVALUACIÓ I TENIR UN MODEL D'AVALUACIÓ QUALITATIU QUE SIGUI UNA REALITAT
PER A TOTES LES ESCOLES
DE LES IB.
5.- INFRAESTRUCTURES
Consideram
prioritari donar continuïtat el pla d’infraestructures per a la millora i actualització dels centres escolars així
com la nova construcció de centres educatius
per donar resposta a les necessitats d’escolarització degut a l'augment
constant del nombre d’alumnat
als centres educatius.
Així
com també la seva adaptació als canvis climàtics que es produeixen de cada vegada de manera més reiterada, tenint en
compte que degut a la manca d’una política
de conciliació laboral/familiar molts alumnes passen la major part del seu temps no lectiu dins els centres escolars: extraescolars, escoles d’estius,
escoles de pasqua,
escoles de nadal,
PAE…
6.- PLA DE DIGITALITZACIÓ
Donar
continuïtat a l’actualització dels equips digitals iniciat el curs passat amb
la dotació de nous equips
informàtics i noves
pissarres digitals. És el nostre
desig que enguany
se segueixi el calendari establert.
AGRAÏM LA POSSIBILITAT D’HAVER POGUT COMPARTIR LES NOSTRES INQUIETUDS I PROPOSTES I VOLEM FER ARRIBAR EN NOMS DE TOTS ELS MEMBRES DE L’ASSOCIACIÓ EL DESIG I LA
NECESSITAT DE MANTENIR EL BON CLIMA
DINS LES ESCOLES, PER PODER DESENVOLUPAR LA NOSTRA TASCA AMB L’AMBIENT ADEQUAT I DISPOSAR DE L’ENTORN
ADIENT PER PODER DONAR RESPOSTA A
TOTES LES SITUACIONS QUE ES GENEREN DINS ELS NOSTRES CENTRES. ALGUNES IMPLICIANT GRANS ESFORÇOS, PER LA SEVA COMPLEXITAT, PER PART DE TOTS ELS DOCENTS IMPLICATS.
PER TANT, GENERAR PROBLEMES EN
TEMES QUE FINS ARA NO HO HAN ESTAT ÉS LLEVAR TEMPS I DIFICULTAR TREBALLAR
PER EL FUNCIONAMENT SATISFACTORI DELS CENTRES EDUCATIUS.
ASSSOCIACIÓ DE DIRECTORS D’INFANTIL I PRIMÀRIA DE MALLORCA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada