dimarts, 19 de setembre de 2023

 

 

Hble. Sr. Antoni Vera Alemany

Conseller d’Educació i Universitats

c/ del Ter, 16

Edifici Alexandre Rosselló Pastors

Polígon Son Fuster

07009 Palma

 

 

Benvolgut senyor,

 

Reunides les diferents Associacions de Directors i Directores d’Infantil, Primària, Secundària i Adults dels centres públics de les Illes Balears, volem traslladar al conseller d’Educació i Universitats les següents peticions i necessitats que afecten el bon funcionament i organització dels nostres centres educatius:

 

 

  1. Coordinació fluida amb les Associacions de directores i directors.

És important que es doni el valor i la importància que mereix la nostra tasca al capdavant de la direcció dels centres educatius, així com la de tots els membres dels equips directius que som una peça essencial del sistema educatiu. Com a exemple, volem recordar la feina ingent realitzada pels equips directius durant la pandèmia. Per això demanam que se’ns tengui en compte i se’ns consulti abans de publicar la normativa pedagògica i d’organització dels centres docents, ja que som els responsables directes de la seva aplicació als centres i ben segur que podem aportar la nostra experiència i coneixement de les necessitats dels centres.

 

  1. Reconeixement dels membres dels equips directius.

Arran del que s’ha dit al punt anterior, i perquè s’adeqüi a l’exponencial increment de responsabilitats que hem hagut d’assumir i assumim en els darrers anys, demanam que es replantegin aspectes com ara el complement retributiu específic de la funció directiva (en l’acord al qual van arribar l’anterior equip de la Conselleria i els sindicats no se’ns va tenir en compte), la consolidació de la carrera professional, la revisió dels percentatges de consolidació i els permisos per als membres dels equips directius.

 

  1. Criteris d’assignació d’ATEs i Equips de Suport.

Els centres atenem a una gran quantitat d’alumnat NESE, NEE i de suport ordinari i el personal de suport, si ens atenem als criteris estrictes de la Conselleria, és insuficient per atendre les múltiples necessitats que diàriament se’ns plantegen i que any a any van en augment. Es demana la revisió dels criteris d’assignació d’aquests recursos. Tots els centres haurien de tenir dins plantilla un personal ATE i després augmentar aquest recurs segons les seves necessitats.

 

  1. Tràmits de substitució de personal docent.

És inviable iniciar el curs sense la plantilla completa. Els tràmits de substitució han de començar en agost per tal que dia 1 de setembre es pugui preparar el nou curs escolar amb tot el personal present als centres.

 

  1. Respecte dels períodes de vacances dels equips directius.

Després d’un curs especialment complicat per la implementació de la LOMLOE, els equips directius hem hagut d’estar l’absolutament necessari període de vacances de l’estiu pendents de diferents tràmits que han dificultat la desconnexió. S’hauria de vetllar pel nostre descans i benestar.

 

  1. Programes ofertats per la Conselleria.

Es compta amb una gran varietat de programes i sens dubte molts d’ells són positius, però venen lligats a una notable càrrega de documentació, formació i burocràcia. Es demana reduir el volum burocràtic d’aquests per tal de tenir més temps per al nostre alumnat, així com comptar amb la informació d’aquests amb més antelació per afavorir una bona organització dins els centres escolars. A més de reduir les formacions dels diferents programes com a contrapartida per a poder-los tenir (PROA, IBSTEAM, Programa de competència comunicativa,...)

 

  1. Auxiliars administratius de centres d’Infantil, Primària i CEPA.

Mantenir aquesta figura i assabentar-se que es disposa d’uns requisits bàsics i dur a terme una formació en GESTIB. Dotar d’aquest personal als CEPA.

 

  1. Partida pressupostària per a les Associacions de directors.

Les associacions no compten amb autonomia econòmica per afrontar despeses de formació, despeses de dietes i allotjament de ponents, despeses d’assistència a congressos o jornades de funcions directives a nivell estatal entre altres i es demana que es contempli dins els Plans Quadriennals de subvencions de la Conselleria les ajudes a les associacions de directores i directors, per donar compliment a Llei 1/2022 (Article 73, punt 4.4: “La Conselleria donarà suport a les associacions de directors legalment constituïdes per al desenvolupament de les seves activitats”).

Així mateix, cal dotar a les diferents associacions de directors i a la Federació d'una persona per a poder realitzar les gestions necessàries.

 

  1. Cos d’Inspecció Educativa.

Dotar del personal suficient el cos d’Inspecció Educativa de Menorca i les Pitiüses.

 

  1. Centres d'Atenció Preferent i/o centres amb famílies vulnerables.

Assignar recursos personals reals, no en dotació d'hores en quota o augmentar-la fins a 25 hores (una persona).

Els centres amb famílies vulnerables i que no disposen d’AFA se'ls hauria d'ajudar econòmicament perquè no hi hagi diferències entre centres.

 

  1. Voluntariat educatiu.

Facilitar la figura del voluntariat educatiu, no llevar-la.

   

  1. Assignació econòmica de centres.

Augmentar l’assignació econòmica dels centres educatius. S’ha de tenir en compte la forta pujada de preus experimentada en els últims anys, especialment pel que fa als subministraments d’energia (electricitat, gasoil). Les despeses ordinàries de funcionament sovint no deixen diners suficient per fer inversions de major quantia o atendre de manera adient les necessitats de manteniment dels centres, especialment d’aquells que tenen una certa antiguitat. Demanem la tornada als centres que falten dels romanents retinguts. Així com la transparència i publicació dels criteris d’assignació.

 

  1. Orientadora i PTSC de centre. 

Tenir més atenció d´orientadora i PTSC per assessorar mestres i professorat, i atendre famílies.

 

  1. Lliure elecció de la llengua.

Ens preocupa aquesta decisió, que en qualsevol cas se’ns hauria d’explicar per conèixer el seu abast i com es duria a terme la seva aplicació que hauria de passar per uns majors recursos perquè és obvi que els centres actualment no compten amb els mitjans adients.

 

  1. Formacions de centre.

Les formacions de centre haurien de ser obligatòries pels claustres i no només pel funcionari amb pràctiques, ja que moltes formacions van lligades als projectes de Centre.

 

  1. Comissions de Serveis.

Els equips directius haurien de poder tenir una certa flexibilitat per poder assignar comissions de serveis per projectes de centre sense tenir en compte aspectes com els del professorat amb 1a destinació, ja que són aspectes que milloren els centres.

 

  1. Infraestructures educatives.

Millora de les infraestructures educatives, contemplant tant la construcció de nous edificis i rehabilitació, en coordinació amb els centres educatius i indicant terminis. Realització del llibre de l’edifici de cada centre, per part de l’IBISEC.

Sobre la climatització dels centres, s’ha de considerar augmentar les despeses de funcionament dels centres per cobrir les despeses energètiques i la instal·lació de plaques solars per reduir les despeses de llum.

 

  1. Dificultat de cobrir substitucions.

Cercar solucions a les dificultats de cobrir places a Menorca, Eivissa i Formentera, que es podria veure agreujada amb el pròxim concurs de trasllats.

 

Tot confiant que estudiï i atengui les nostres peticions, el saludam ben cordialment a la vegada que li oferim la nostra sincera col·laboració en benefici del sistema educatiu de les Illes Balears.

 

Perfilacions de places de plantilla orgànica

és

 

 

Les Presidentes i els Presidents

 

Sra. Fina Colomar Vicaría                    Sra. Mª  Victoria Sintes Rita

Sr. Antonio Márquez Muñiz                 Sr. Miquel Àngel Casasnovas Camps

Sr. Joan Ramon Xamena                    

 

 

Illes Balears, 30 d’agost de 2023

 

 

 

ESCRIT ENVIAT A LA CONSELLERIA D'EDUCACIÓ DESPRÉS DE LA MESA DE DIRECTORS DE 30-8-2023

 

 

 

 

 

 

Hble. Sr Antoni Vera Alemany

 

 

Conseller d’Educació i Universitats.

 

 

 

Benvolgut Senyor :

 

En primer lloc agrair la reunió mantinguda el dia 30-08-2023, com a primer contacte per iniciar una comunicació, que esperem sigui fluïda i eficient, sempre amb l’objectiu de treballar pel bon funcionament dels centres educatius de Mallorca i l’èxit escolar de l’alumnat sempre desde una perspectiva inclusiva i igualitària.

 

Les nostres aportacions sorgeixen de l'anàlisis i reflexió de les situacions que trobem dins els nostres centres i de les inquietuds manifestades pels membres d’aquesta associació i dels claustres que representam.

 

 

1.- LLIURE ELECCIÓ DE CENTRE:

 

És necessari tenir present que aquest concepte sempre s’ha donat, evidentment subjecte a l’oferta existents a cada centre. Prometre una lliure elecció sense tenir en compte les realitats socials de cada localitat o zona pot generar uns problemes que fins ara no han existit. i crear malentesos amb les famílies davant un tema que ja es dona.

 

*.-Amb aquesta mesura els dubtes que ens sorgeixen són :

 

-Com s’evitarà la creació de “guetos” a aquells centres que per la seva ubicació “tenen mala fama” si es facilita que les famílies amb més possibilitats puguin triar escoles allunyades dels domicili i les més desfavorides no?

-  Es consciència que això pot deixar centres amb molt poc alumnat i centres saturats?

-  Es consciència que això en periòdes de matrícula crearà tensions dins els centres i especialment pels Equips Directius i els Consells escolars?

-  Actualment existeixen uns barems que prioritzen la proximitat del domicili al centre escolar, la presència de germans, monoparentals, dades fiscals… Per poder donar resposta a la lliure elecció, se llevaran o canviaran aquests barems ?


2.- LLIURE ELECCIÓ DE LLENGUA

 

*.-La llengua mai ha estat un problema dins els centres educatius, el problema s’ha generat a causa de determinades polítiques, allunyades de la vessant pedagògica.

 

*.-El nombre de famílies descontentes amb els projectes lingüístics dels centres educatius on escolaritzen els seus fills representa un % gens significatiu dins el conjunt de tota la població escolar i s’ha fet per part de famílies amb interessos molt diferents al que marquen els objectius educatius i formatius dels alumnes. Per raons, normalment, ideològiques.

 

*:-La convivència de les 2 llengües oficials és bona, amb un grau d’assoliment lligat al desenvolupament dels alumnes i de les seves situacions personals. Cal tenir present, que en aquest Illa són pocs els alumnes que acaben amb el mateix nivell de català que de castellà (objectiu marcat per la normativa ). De fet, habitualment, és el català la llengua més perjudicada, com a conseqüència de l’arribada de població de fora que no posa en valor l'aprenentatge de la llengua pròpia d’aquì. Per a molts d’ells, els centres educatius són l’únic espai on poden tenir contacte amb el català.

 

*-És necessari mantenir el programes dels Dinamitzadors lingüístics que són de gran ajuda i un gran incentiu motivador pels alumnes. Són persones joves, que parlen el seus llenguatges i això les motiva molt, cosa que a la majoria de centres per l’entorn que tenen no passa.

Igualment valorem molt positivament els tallers de plataforma per la llengua, que ha fet una gran tasca pedagògica per adaptar els seus taller, amb activitats que interessen molt als alumnes, jocs de TV, jocs de rols, paraulògics…

 

Aquests reforços són molt importants perquè els alumnes ja tenen molt de reforç lúdic i motivador de castellà: amics, veïns, extraescolars, complementàries ,Tv, xarxes socials, líders esportius, actors.. tot això fa que estiguin motivats i molt aviat aprenen el castellà perquè és la llengua de relació majoritària al seu entorn.

 

 

*.- La realitat és que l’ús i l’assoliment dels objectius de català han anat minvant al llarg dels anys de manera significativa per diversos motius:

 

       El nombres d’alumnes que parlen català és de cada vegada més baix i molt més significatiu a algunes zones de Mallorca, això implica que la llengua que es parla de manera majoritària dins els centres és el castellà perquè és la llengua que parlen tots i que aprenen més fàcilment amb ajudes dels mitjans de comunicació i les xarxes socials

       L’alumnat que arriba ràpidament aprèn el castellà i els alumnes que saben o parlen català deixen d’usar-lo per poder formar part dels cercles d’amistats. Per alguns queda reduït a l’entorn familiar i per altres només dins els moment de les classes. Tot això variants en funció del lloc on està ubicat el centre.

       L’augment i presència de població no catalanoparlant ha fet que les ofertes d’activitats extraescolars i lúdiques de cada vegada s’ofertin més en castellà.


       En relació a les activitats complementàries de cada vegada resulta més complicat trobar personal capacitat per parlar en català i per tant moltes d’aquestes activitats es fan en castellà per la llengua del monitors.

       La capacitació del professorat més jove en català és de cada vegada pitjor. No tenen el català com a llengua pròpia i per tant no el saben emprar amb correcció i no tenen formació suficient per saber mantenir els referents lingüístics adients i ser un bon model pels alumnes.

 

-         Els projectes lingüístics dels centres han de donar resposta a les necessitats de l’alumnat i no a compromisos polítics allunyats d’aquestes realitats.

-         No podem parlar de projectes lingüístics iguals per a tots els centres perquè cada centre una realitat diferent.

-         Fa molts d’anys que no s’han fet estudis lingüístics de la població escolar i dels seus entorns familiars per conèixer les modificacions reals que ha sofert la població escolar dels centres educatius i que sempre haurien de ser base prèvia a qualsevol modificació i/o mesura.

-         Estudis que s’han de basar en items objectius i disenyats per personal degudament qualificat.

 

I, SOBRETOT, ENTENDRE QUE APRENDRE CATALÀ ÉS ESTIMAR LA CULTURA PRÒPIA, IGUAL QUE CELEBRAM LES FESTES POPULARS, MENJAM EL MENJARS TÍPICS… NO ES POT NEGAR AQUESTA REALITAT I ÉS EL NOSTRE DEURE COM A PROFESSIONALS DE L’EDUCACIÓ FER-HO POSSIBLE,

 

3.- ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

 

*.L’atenció a la diversitat és un fet present i real dins els centres educatius i, malgrat que hi ha hagut un gran augment de recursos, aquests mai arriben a temps i segueixen sent insuficients. La població escolar ha canviat molt i ha crescut de manera vertiginosa, no podem parlar només de diversitats funcionals de diagnòstics clars sinó també de diagnòstics que es compliquen perquè a les dificultats físiques o psíquiques que puguin tenir s’afegeixen problemes de caire emocional, social i familiar.

 

*. Aquestes realitats obliguen a la necessitat de diversificació dels perfils professionals, no podem parlar només de PT, AL, AT sinó que es fa necessari la presència de fisioterapeutes, personal sanitari, psicòlegs terapèutics, educadors familiars, socials… etc. No es tracta de que tots els centres tenguin el mateix, sinó que partint d’una dotació inicial bàsica, cada centre rebi els recursos que l’alumnat matriculat necessita per poder progressar sempre en relació a la seva realitat i capacitat.

 

*.Les necessitats dels alumnes no poden comptar-se com a números, els alumnes són persones amb necessitats constants. Un alumne amb problemes motrius els té durant tota la jornada, igual que un control d’esfínteres, un problema de conducta, o un problema de tipus sanitari i per tant que es parli de professionals per hores i mitges jornades ( AT/PT ) no és donar la resposta a la necessitat de la persona.


Què passa amb aquests alumnes quan no disposen d’aquests recursos, com es desenvolupen les classes amb tota la resta de l’alumnat? Poder donar resposta adequada i de qualitat a tots per part del professor, és possible?

Com es fa un canvi de bolquer, una contenció, una sortida escolar? Els centres sempre donen resposta a aquestes situacions, però sempre es fa llevant el recurs d’un altre lloc i per tant minvant l’atenció a altres alumnes que també les necessiten i tenen el dret de rebre-la

 

*.Els criteris de centres preferents han canviat i ho entenem perquè el criteri que afavoria a centres amb % elevat d’alumnat nouvingut ja és generalitzat i quasi convertia a la majoria de centres en preferents, Per tant és el moment de fer una bona reflexió sobre la realitat de l’alumnat que escolaritzen la gran majoria de centres públics de les Illes Balears i algun concertat i aplicar uns criteris que ajudin a tots els centres educatius.

 

S’ha de seguir avançant amb la millora de la dotació en equips d’orientació, perquè les situacions i tipologia de l’alumnat canvia de manera vertiginosa i dia a dia dins els centres.

*:- El Decret d’inclusió, el qual vàrem presentar esmena a la totalitat ( no per desacord amb el seu model, sinó per manca de concreció, d’una memòria econòmica així com d’un calendari d’implantació i adequació d’infraestructures), posa en valor un model de reconversió ( en compliment d’una normativa d’àmbit europeu ) dels centres d’E.Especial com a centres assessors i de recursos als centres ordinaris. Això no pot convertir-se amb un model similar als dels diferents equipsd’intervenció que ja funcionen a la conselleria i que tenen un paper d’assessor cap els equips d’orientació i tutors però no tenen presència pràctica dins els centres i gairebé sempre manquen els professionals i les hores per executar les seves directrius.

*.- Entenem els desitjos de les famílies d’aquests alumnes, però també entenem que no volen els seus fills a centres ordinaris sense els recursos adients per poder estar escolaritzats amb normalitat i amb totes les seves necessitats ateses.

*.- Hores d’ara els centres d’E. Especial, cobreixen la funció que en determinades discapacitats els centres ordinaris no poden cobrir, per manca de recursos i personal especialitzat

 

NOMÉS AMB UNA DOTACIÓ PERSONALITZADA A LA REALITAT DE CADA CENTRE, PODREM OFERIR OPORTUNITATS A TOTS ELS INFANTS, MILLORAR L’ÈXIT ESCOLAR I XERRAR D’INCLUSIÓ REAL.

 

4.- MODEL AVALUACIÓ

 

*.-La LOMLOE va ser una llei ben rebuda a la majoria del sector educatiu de primària, perquè venia a donar resposta a una necessitat molt demandada pels docents per poder avançar cap a una avaluació competencial i cap un currículum més obert i adaptat a la realitat i entorn de cada centre. Una avaluació que posa al centre els alumnes i avança cap una auto i coavaluació per part de l’alumnat i de les famílies.

 

*.-Ja fa anys que molts de centres educatius formem part del, primer anomenats centres DE LA XARXA PIP i llavors centres PMT. Aquests centres hem treballat en


xarxa per avançar en la millora de les pràctiques educatives dels nostres centres i això passa pel fet que molts han engegat models d’avaluació participatius i molt relacionats amb els progressos individuals de cada alumne, sense comparació amb els altres, avaluació amb la participació de les famílies i els alumnes. És el que diem informes qualitatius. Aquests informes duen molta feina però són els que de veritat deixen a les famílies tranquil·les de conèixer els progressos però sense la lacra de les notes numèriques que en unes etapes tan inicials, només serveixen per classificar i aprovar i suspendre.

 

*.-És veritat que vàrem tenir poc temps per esmicolar el model d’avaluació i això va crear nervis dins els claustres. Però al llarg del curs se va fer molta feina dins els claustres, cicles i equips docents per analitzar tots els criteris d’avaluació,

ponderar-los en relació al propi projecte educatiu del centre a la vegada que es va fer molta feina per informar a les famílies de com rebrien la informació.

Varen ser moltes i moltes hores de feina, que a final de curs es va haver de revisar per introduir els canvis que s’havien valorat fer a partir de l’experiència de la seva aplicació durant el curs.

 

*.-Les famílies reberen informació puntual cada trimestre. mitjançant les valoracions que els docents anaven introduint a l’eina GESTIB i a final de curs aquestes valoracions introduïdes pels docents l’eina les convertia amb una nota quantitativa. Paral·lelament molts de centres també elaboram informes qualitatius i competencials.

Per tant demanam un anàlisis de tot el que es va fer el curs passat abans de fer canvis.

Són moltes i moltes hores de feina dels claustres que ara no es pot tirar al fems.

 

ÉS NECESSARI UN DIÀLEG REAL AMB EL PROFESSORAT QUE DIA A DIA ESTÀ A LES AULES, AMB CALMA, COM A TREBALL CONJUNT, PER TAL DE MILLORAR EL SISTEMA D’AVALUACIÓ I TENIR UN MODEL D'AVALUACIÓ QUALITATIU QUE SIGUI UNA REALITAT PER A TOTES LES ESCOLES DE LES IB.

 

5.- INFRAESTRUCTURES

 

Consideram prioritari donar continuïtat el pla d’infraestructures per a la millora i actualització dels centres escolars així com la nova construcció de centres educatius per donar resposta a les necessitats d’escolarització degut a l'augment constant del nombre d’alumnat als centres educatius.

Així com també la seva adaptació als canvis climàtics que es produeixen de cada vegada de manera més reiterada, tenint en compte que degut a la manca d’una política de conciliació laboral/familiar molts alumnes passen la major part del seu temps no lectiu dins els centres escolars: extraescolars, escoles d’estius, escoles de pasqua, escoles de nadal, PAE…


6.- PLA DE DIGITALITZACIÓ

 

Donar continuïtat a l’actualització dels equips digitals iniciat el curs passat amb la dotació de nous equips informàtics i noves pissarres digitals. És el nostre desig que enguany se segueixi el calendari establert.

 

 

 

 

AGRAÏM LA POSSIBILITAT D’HAVER POGUT COMPARTIR LES NOSTRES INQUIETUDS I PROPOSTES I VOLEM FER ARRIBAR EN NOMS DE TOTS ELS MEMBRES DE L’ASSOCIACIÓ EL DESIG I LA NECESSITAT DE MANTENIR EL BON CLIMA DINS LES ESCOLES, PER PODER DESENVOLUPAR LA NOSTRA TASCA AMB L’AMBIENT ADEQUAT I DISPOSAR DE L’ENTORN ADIENT PER PODER DONAR RESPOSTA A TOTES LES SITUACIONS QUE ES GENEREN DINS ELS NOSTRES CENTRES. ALGUNES IMPLICIANT GRANS ESFORÇOS, PER LA SEVA COMPLEXITAT, PER PART DE TOTS ELS DOCENTS IMPLICATS. PER TANT, GENERAR PROBLEMES EN TEMES QUE FINS ARA NO HO HAN ESTAT ÉS LLEVAR TEMPS I DIFICULTAR TREBALLAR PER EL FUNCIONAMENT SATISFACTORI DELS CENTRES EDUCATIUS.

 


 

 

ASSSOCIACIÓ DE DIRECTORS D’INFANTIL I PRIMÀRIA DE MALLORCA